No és una prova de connector definida universalment. El procediment, la disposició elèctrica, les condicions d'exposició i els criteris d'acceptació s'han d'identificar abans d'interpretar un resultat.
Per als pins pogo i els connectors magnètics, la distinció importa perquè diferents proves investiguen diferents mecanismes de fallada. La corrosió d'un contacte, les fuites entre els pins adjacents i la pèrdua d'adhesió del recobriment són problemes separats, fins i tot quan la humitat i el biaix elèctric contribueixen a més d'un.
Un electròlit proporciona un camí per a la conducció iònica. Quan hi ha metalls exposats i un potencial elèctric, es poden produir reaccions electroquímiques a les seves superfícies. Depenent de les condicions, aquestes reaccions poden dissoldre metall, alterar la superfície o contribuir a dipòsits en altres llocs.
El resultat depèn del metall, el recobriment, la química de la solució, la temperatura, el potencial elèctric i el temps d'exposició. Un procediment que utilitza un electròlit i una tensió no es pot comparar automàticament amb un altre amb condicions diferents.
La corrosió també es pot produir sense una tensió aplicada externament. Per tant, una prova que aplica un biaix elèctric crea una condició electroquímica particular en lloc de representar qualsevol forma de corrosió ambiental.
En un conjunt de pins pogo, l'avaluació es pot centrar en la superfície d'acoblament exposada, els defectes del recobriment, les vores de contacte o les zones internes accessibles a la humitat. En un connector magnètic, els imants, les peces de muntatge i altres metalls exposats també poden afectar la resposta del conjunt.
La finalitat s'ha d'indicar clarament:
| Avaluació | Pregunta principal | Evidència possible |
|---|---|---|
| Valoració de la corrosió electroquímica | L'exposició definida danya el metall o el recobriment? | Picadura, pèrdua de material, deteriorament del recobriment o canvis elèctrics |
| Avaluació de la migració electroquímica | La humitat, la contaminació i el biaix poden crear un camí conductor no desitjat? | Augment de les fuites, reducció de la resistència d'aïllament o creixement conductor |
| Avaluació electroquímica centrada en recobriments | Com es comporta el recobriment especificat sota el procediment seleccionat? | Resultats definits per aquest mètode en particular |
| Esprai de sal convencional | Com respon el conjunt a l'exposició controlada a la boira salina? | Rendiment a la corrosió i postexposició en funció dels criteris acordats |
| Mesura de continuïtat o resistència de contacte | El camí elèctric previst condueix de manera acceptable? | Continuïtat o resistència en condicions de mesura especificades |
La migració electroquímica mereix una atenció especial en interfícies molt espaiades. En condicions adequades d'humitat, contaminació i biaix, la dissolució, el transport i la redeposició del metall poden contribuir al creixement conductor entre àrees separades elèctricament.
Això pot augmentar les fuites o eventualment produir un curtcircuit. El problema es refereix a l'aïllament entre contactes, no només a la resistència al llarg del camí conductor previst.
Per tant, un connector pot tenir una resistència de contacte acceptable mentre desenvolupa un camí de fuites inacceptable entre els pins adjacents. Ambdues característiques poden necessitar una avaluació.
Les fuites observades durant l'exposició humida no demostren, per si soles, que s'hagi format un pont metàl·lic permanent. L'electròlit també pot conduir. La inspecció, les mesures elèctriques i les condicions de recuperació especificades ajuden a distingir el comportament observat.
Un curtcircuit causat per una partícula metàl·lica solta és un altre mecanisme de fallada. No s'ha d'informar automàticament com a migració electroquímica sense proves de suport.
Per a l'avaluació del recobriment, una "passa d'electròlisi" informada necessita un significat definit. No s'ha d'interpretar com una prova del gruix del recobriment, l'adhesió, la resistència a la corrosió i la vida útil simultàniament, tret que el procediment avaluï específicament aquestes propietats.

El xapat daurat no elimina la necessitat d'aquesta distinció. La cobertura del recobriment, els porus, les rascades, les capes inferiors exposades, el desgast d'acoblament i la contaminació poden influir en el comportament del conjunt. El sistema d'acabat complet s'ha d'avaluar sota les condicions seleccionades.
La geometria de la prova també afecta el resultat. El biaix aplicat entre contactes adjacents investiga una disposició diferent del biaix aplicat entre un component i un elèctrode separat en una solució. Les zones exposades i els camins actuals són diferents.
Per aquest motiu, una especificació de prova útil hauria d'identificar:
L'objectiu:corrosió, migració, comportament del recobriment o una altra propietat definida.
La configuració de mostra:revisió de peces, materials, acabats, components d'acoblament i qualsevol precondicionament.
L'exposició:composició d'electròlits, concentració, pH si escau, temperatura i mètode d'aplicació.
La disposició elèctrica:tensió aplicada, polaritat, elèctrodes connectats i limitació de corrent si escau.
La durada:exposició contínua, cicles repetits o un altre perfil especificat.
L'avaluació:inspecció visual, resistència de contacte, fuites, resistència d'aïllament o funció mecànica.
El procediment posterior a la prova:esbandida, assecat, recuperació i qualsevol neteja permesa.
L'estat de la mostra ha de reflectir el propòsit de l'avaluació. Els contactes nous poden comportar-se de manera diferent als contactes que han patit aparellaments repetits. De la mateixa manera, un connector acoblat pot exposar diferents superfícies d'un conjunt desconnectat.
Quan el desgast és rellevant, pot ser apropiat avaluar la interfície després d'un precondicionament mecànic definit. La seqüència s'ha d'acordar amb antelació perquè els resultats siguin comparables.
Les observacions visuals necessiten criteris d'acceptació mesurables. Un canvi de color per si sol no quantifica la pèrdua de material ni estableix una fallada elèctrica. Per contra, un contacte aparentment net no demostra un aïllament acceptable entre els pins veïns.
Les mesures de resistència de contacte posteriors a l'exposició haurien d'utilitzar punts de mesura definits i compressió de treball. Les mesures de fuites i aïllament necessiten les seves pròpies condicions elèctriques. Comparar resultats sense controlar aquests detalls pot produir conclusions enganyoses.
La funció mecànica també pot requerir una comprovació. Els dipòsits o els productes de corrosió poden interferir amb el moviment de l'èmbol, mentre que els danys als components circumdants poden afectar l'alineació o la retenció.
Les proves relacionades amb l'electròlisi no estableixen impermeabilització. Una avaluació de l'exposició elèctrica i una avaluació de la protecció d'entrada investiguen diferents característiques. Cap dels dos s'ha d'utilitzar com a substitut de l'altre.
Els resultats tampoc s'han de convertir directament en una reclamació de vida útil. Una exposició accelerada definida pot donar suport a la comparació o qualificació, però l'ús real pot implicar diferents combinacions d'humitat, contaminació, tensió, desgast i assecat.
XINTENG admet la personalització basada en dibuix de contactes de pins pogo, carcasses de connectors magnètics, suports aïllants, components d'acoblament i conjunts de cables. Un requisit de prova definit pot guiar les decisions sobre l'espaiat de contacte, les àrees metàl·liques exposades, el revestiment, el segellat i l'accés de neteja.
Per al desenvolupament personalitzat, les condicions de l'aplicació i el procediment de prova s'han de revisar conjuntament. L'avaluació del prototip pot establir com es comporta la interfície proposada, amb els resultats aprovats vinculats als seus dibuixos, materials, acabats i configuració de muntatge.
1. Les proves d'electròlisi són el mateix que les proves d'esprai de sal?
No. L'esprai de sal convencional avalua l'exposició a la boira salina controlada. Una prova descrita com a prova d'electròlisi pot aplicar un potencial elèctric en un electròlit o investigar un mecanisme electroquímic diferent. S'han de comparar els procediments reals.
2. El xapat daurat prevé la fallada electroquímica?
No automàticament. Els defectes del recobriment, el desgast, els materials exposats, la contaminació i les condicions elèctriques poden afectar el rendiment. El sistema de contacte complet necessita una avaluació segons un procediment definit.
3. Hi ha una tensió o una durada estàndard per a cada connector?
No s'aplica cap tensió ni durada universals a tots els procediments anomenats "prova d'electròlisi". Les condicions han de seguir el mètode i l'objectiu d'avaluació seleccionats. Els resultats sense aquestes condicions proporcionen informació tècnica limitada.
4. Què ha de proporcionar un client quan sol·liciti aquesta prova?
Proporcioneu el procediment de prova o mètode de referència, les condicions d'exposició, la disposició elèctrica, la durada, la configuració de la mostra i els criteris d'acceptació. Si no s'ha seleccionat cap procediment, primer definiu l'entorn operatiu i el mecanisme de sospita d'error.




